Passa al contingut principal

LA MORT ENGANYADA

Vet aquí que una vegada hi havia un pobre que després d'estar demanant caritat tot el dia només havia recollit un xavo. Al vespre se li va presentar Nostre Senyor vestit de captaire i li va dir que si li volia fer caritat. El pobre se'n va compadir i li va donar l'únic xavo que tenia. Nostre Senyor, agraït, li va dir:

-Jo et faig metge. Tu curaràs la gent sense entendre de remeis. Quan vagis a visitar un malalt, si no veus la Mort, és que no s'ha de morir, i ja li pots receptar el que vulguis, que es posarà bé. En canvi, si s'ha de morir veuràs la Mort al capçal del llit amb la mà estesa, ensenyant-te tants dits com dies trigarà el malalt a morir.

El pobre es va posar a fer de metge i va agafar una gran fama. Sempre endevinava si els malalts es curarien o no, sense equivocar-se mai, i, quan no s'havien de curar, endevinava els dies que encara viurien. La seva fama va fer que fins i tot el rei el cridés alguna vegada i tenia tants diners que no podia ni comptar-los.

Al cap de molts anys va arribar la seva hora i la mort el va anar a buscar. Llavors, ell li va dir:

-Escolta, et voldria demanar un favor.

-Quin? va preguntar la Mort.

De fet, s'havien trobat tantes i tantes vegades al capçal del llit dels malalts que anaven a morir, que s'havien fet bons amics.

-Que t'esperis vuit dies més a emportar-te'm. He tingut tanta feina, he hagut de veure tants malalts, que no he pogut gastar-me els diners que he fet després de viure en la misèria molts anys. Només et demano vuit dies, una setmana més, per tastar tota mena de plaers i fer disbauxes.

La Mort va trobar raonable la seva demanda i hi va accedir.

Però el pobre, en lloc de donar-se a la bona vida com li havia dit a la Mort, es va fer fer pels millors fusters que va trobar una habitació tota de fusta, completament hermètica, i s'hi va tancar amb l'esperança que la Mort no hi pogués entrar i d'aquesta manera burlar-la. Però un dels fusters, en un descuit, va deixar una petita escletxa sense tapar i per allí va passar la Mort.

- Et volies escapar de mi, oi, trapella? - li va dir la Mort una mica ofesa.

- Sí, la veirtat - va confessar ell, pesarós - Però ja he vist que és impossible; per això et suplico que em donis tres dies, només tres dies, per poder gaudir de la bona vida. T'asseguro que aquesta vegada no els esmerçaré en tasques inútils. Fes-ho per la nostra vella amistat.

I la Mort, que malgrat la seva mala cara, en el fons és una bonifàcia, va accedir a donar-li tres dies més de vida.

Durant aquests tres dies el pobre va estar pensant com se'n podia sortir del tràngol i, finalment, li va semblar que havia trobat una manera. Quan passat el termini, la Mort se li va presentar, li va dir:

- He sentit a dir i, fins i tot jo mateix ho vaig poder comprovar l'altre dia, que tens la facultat d'aprimar-te i eixamplar-te per poder passar per les esquerdes, els forats dels panys i per sota de les portes, i m'agradair veure com ho fas. Et veuries capaç de posar-te dins d'aquesta carbassa de vi que hi ha damunt la taula?

- No hi ha cap problema - va dir la Mort, que a més de bonifàcia és una mica curta i no va adonar-se de que allò era un parany.

I en un instant es va aprimar, aprimar, fins a fer-se gairebé com un fil de cotó, i va entrar a dins de la carbasseta. Aleshores el pobre es vatreure un tap de suro de la butxaca i la va tapar ben tapada.

- Ho sento, amiga Mort, però no tenia gens de ganes d'acompanyar-te cap als teus dominis.

El pobre va amagar la carbasseta en un racó perdut de les golfes i es va dediar a viure com no ho havia fet fins llavors.

I van passar molt i molts anys que ningú no es moria. Hi havia pestes, guerres, fams i terratrèmols i totes les desgràcies que us vulgueu imaginar, però la gent no es moria. S'aprimaven, s'esllanguien, es convertien en veritables calaberes o s'omplien de nafres, però no es morien. Ningú se sabia avenir del que passava i tots els savis envellien intentat trobar-hi una explicació. Envellien, però no es morien.

Un dia uns quants nois van pujar a les folges de casa del pobre i van trobar aquella carbasseta on hi havia tancada la Mort. Pensant que era una pilota del temps antic, van començar a passar-se-la de l'un a l'altre, fent gresca. La Mort anava d'un cantó a l'altra i va acabar marejant-se com una sopa. "Si alguna vegada arribo a sortir d'aquí dins ja me les pagareu totes plegades". La pilota de les mans va passar als peus i puntada per aquí, puntada per allà, va anar a estavellar-se contra la paret. La carbasseta, resseca pels anys, es va esberlar i la Mort va sortir d'allí dins feta una veritable fúria. D'un cop de dalla va segar el cap a totes les criatures i es va llençar escales avall per anar a trobar el que tan astutament l'havia enganyada. Quan el pobre la va veure, va saber que ja no tenia res a fer i es va resignar a morir. I des d'aleshores que tothom es torna a morir quan li arriba l'hora.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

AVUI ÉS SANTA JUDITH

Si coneixes noies que es diguin Judith, avui és el seu sant. Però també pots felicitar a les  Ivette, Ivetta o Jutta, i fins i tot a les Anada per que són variants del mateix nom.

A més del 7 de setembre hi ha altres dades de celebració per que trobem unes quantes santes i beates dites Judith.

Santa Judit, heroïna de l'Antic Testament.
24 de març, 7 de setembre i 30 de desembre (si ets de l'Església ortodoxa)
Aquesta dona va defensar la llibertat i religió del seu poble contra el general Holofernes que sabia que el poble jueu quan era fidel a Déu, era invencible per la seva unió i valentia (ja aleshores es sabia que dóna molt de poder sobre un ésser humà el·liminar  les seves creences).
Holofernes va assetjar la ciutat per matar els jueus de fam i de set. El sacerdot Ozies  va respondre: "Esperin cinc dies i en aquest termini decidirem què hem de fer".  Davant d'això es va presentar Judith, una vídua jove i bella, i va dir: "Déu ens està provant però no ens …

SANTS ARCÀNGELS (GABRIEL, RAFAEL, MIQUEL)

En les religions jueva, cristiana i islàmica anomenem arcàngels als missatgers de Déu.

La paraula prové del grec archangelos : αρχάγγελος
arch- significa "primer, cap"
i άγγελος, angelos, "missatger"

La paraula hebrea per àngel és מלאך (malakh), que significa missatger.
Els tres arcàngels principals són Miquel, Rafael i Gabriel.

SANT MIQUEL

Sant Miquel Arcàngel (de l'hebreu: מיכאל, Micha'el o Mîkhā’ēl que vol dir: Qui com Déu?) és el cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels. Per als hebreus és el protector d'Israel i patró de la sinagoga, mentre que els cristians el consideren el patró i protector de l'Església universal, acompanyant de les ànimes a l'eternitat i el vencedor del Dimoni. Per aquest fet en art se'l representa com un àngel amb armadura de general romà brandant una espasa o llança davant un drac, un dimoni o altres representacions del mal. Podem trobar aquest arcàngel en nombroses representacions artístiques entre les quals d…

SANTORAL DEL DESEMBRE

1Sant Eloi, bisbe de Noyon (641-660), patró dels qui treballen els metalls.
Sants Edmon Campion i Robert Southwell, preveres, i beats Roger Filcock, Robert Middleton i companys, màrtirs (jesuïtes);
Sant Naüm, profeta (s. VII aC);
Santa Natàlia, màrtir, esposa de sant Adrià.2Sant Silvà, bisbe;
Santa Bibiana, màrtir (s. IV);
Santa Elisa, verge.
Beata Maria-Àngela Astorch (1592-1665),  caputxina, de Barcelona.3Sant Francesc Xavier (1506-1552), prevere jesuïta navarrès, apòstol de l'Índia, patró de les missions i dels turistes.
Sant Cassià, màrtir.
Sant Sofonies, profeta (s. VII aC);
Santa Magina, màrtir4Sant Joan Damascè (s. VII-VIII), prevere de la laura de Sant Sabas i doctor de l'Església.
Santa Bàrbara, màrtir d'Orient, patrona del ram dels carburants i dels artificiers, i també dels miners, invocada contra els llamps.
Sant Bernat, bisbe de Parma, cardenal.
Santa Ada, verge.
Beat Francesc Gàlvez, prevere franciscà i màrtir al Japó, nat a Utiel.5Sant Dalmau o Dalmai (Dalmacio)…