Passa al contingut principal

AVUI RECORDEM A ABRAHAM

El nostre Déu es dóna a conèixer en la història, pels seus fets. Un dels primers és la seva elecció d'Abram, a qui crida i convida a sortir "fora de la seva terra", de la seva pàtria i de casa '(Gn 12, 1), per fer-ne «Abraham», és a dir, «el pare d'una multitud de nacions» (Gn 17, 5): «En tu seran beneïdes totes les nacions de la terra» (Gn 12, 3 ; Ga 3, 8) »

Abraham, el qual abandona les seves seguretats és el model de creient i símbol de les tres grans religions monoteistes (judaisme, cristianisme i islam). 
Durant la seva llarga travessia del desert, metàfora de la vida de qualsevol persona, Abraham no es recolza gairebé mai en els seus coneixements previs ni en els seus béns. El seu caminar es recolza en el Déu, que el crida a una missió insospitada, en el Déu que es confia a ell, en el Déu que prova i aprova al seu millor amic.

En gairebé totes les cultures el caminant, el viatger, està lligat al naixement d'alguna cosa nova: Ulisses o Enees són un exemple. Però, a diferència d'ells, Abraham en sortir de la seva terra, surt del tot. Del lloc físic i del de l'espiritual. En la seva pàtria eren politeistes, però Abraham descobreix que només hi ha un Déu, diferent i insospitat, un Déu amic.

La Carta als Hebreus, en el gran elogi de la fe dels avantpassats, insisteix particularment en la fe d'Abraham: 
«Per la fe, Abraham va obeir i va sortir pel lloc que havia de rebre en herència, i va sortir sense saber on anava » (He 11, 8;  Gn 12, 1-4). 
Per la fe, va viure com estranger i pelegrí a la Terra promesa (cf. Gn 23, 4). Per la fe, a la Sara es va atorgar el concebre el fill de la promesa. Per la fe, finalment, Abraham va oferir al seu fill únic en sacrifici (cf. Hb 11, 17).

El pensador jueu Elie Wiesel ha escrit que Abraham és el pare dels creients perquè va saber endevinar que en els caminants que arribaven a la seva tenda podria ser acollit el mateix Déu.

Si coneixes algun noi que es digui Abraham, avui el pots felicitar: és el dia del seu sant

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

AVUI ÉS SANTA JUDITH

Si coneixes noies que es diguin Judith, avui és el seu sant. Però també pots felicitar a les  Ivette, Ivetta o Jutta, i fins i tot a les Anada per que són variants del mateix nom.

A més del 7 de setembre hi ha altres dades de celebració per que trobem unes quantes santes i beates dites Judith.

Santa Judit, heroïna de l'Antic Testament.
24 de març, 7 de setembre i 30 de desembre (si ets de l'Església ortodoxa)
Aquesta dona va defensar la llibertat i religió del seu poble contra el general Holofernes que sabia que el poble jueu quan era fidel a Déu, era invencible per la seva unió i valentia (ja aleshores es sabia que dóna molt de poder sobre un ésser humà el·liminar  les seves creences).
Holofernes va assetjar la ciutat per matar els jueus de fam i de set. El sacerdot Ozies  va respondre: "Esperin cinc dies i en aquest termini decidirem què hem de fer".  Davant d'això es va presentar Judith, una vídua jove i bella, i va dir: "Déu ens està provant però no ens …

SANTS ARCÀNGELS (GABRIEL, RAFAEL, MIQUEL)

En les religions jueva, cristiana i islàmica anomenem arcàngels als missatgers de Déu.

La paraula prové del grec archangelos : αρχάγγελος
arch- significa "primer, cap"
i άγγελος, angelos, "missatger"

La paraula hebrea per àngel és מלאך (malakh), que significa missatger.
Els tres arcàngels principals són Miquel, Rafael i Gabriel.

SANT MIQUEL

Sant Miquel Arcàngel (de l'hebreu: מיכאל, Micha'el o Mîkhā’ēl que vol dir: Qui com Déu?) és el cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels. Per als hebreus és el protector d'Israel i patró de la sinagoga, mentre que els cristians el consideren el patró i protector de l'Església universal, acompanyant de les ànimes a l'eternitat i el vencedor del Dimoni. Per aquest fet en art se'l representa com un àngel amb armadura de general romà brandant una espasa o llança davant un drac, un dimoni o altres representacions del mal. Podem trobar aquest arcàngel en nombroses representacions artístiques entre les quals d…

SANTORAL DEL DESEMBRE

1Sant Eloi, bisbe de Noyon (641-660), patró dels qui treballen els metalls.
Sants Edmon Campion i Robert Southwell, preveres, i beats Roger Filcock, Robert Middleton i companys, màrtirs (jesuïtes);
Sant Naüm, profeta (s. VII aC);
Santa Natàlia, màrtir, esposa de sant Adrià.2Sant Silvà, bisbe;
Santa Bibiana, màrtir (s. IV);
Santa Elisa, verge.
Beata Maria-Àngela Astorch (1592-1665),  caputxina, de Barcelona.3Sant Francesc Xavier (1506-1552), prevere jesuïta navarrès, apòstol de l'Índia, patró de les missions i dels turistes.
Sant Cassià, màrtir.
Sant Sofonies, profeta (s. VII aC);
Santa Magina, màrtir4Sant Joan Damascè (s. VII-VIII), prevere de la laura de Sant Sabas i doctor de l'Església.
Santa Bàrbara, màrtir d'Orient, patrona del ram dels carburants i dels artificiers, i també dels miners, invocada contra els llamps.
Sant Bernat, bisbe de Parma, cardenal.
Santa Ada, verge.
Beat Francesc Gàlvez, prevere franciscà i màrtir al Japó, nat a Utiel.5Sant Dalmau o Dalmai (Dalmacio)…