dilluns, 14 de setembre de 2015

OSTRES! LA SANTA CREU

El començament del curs ens distreu del fet que avui se celebra l'exaltació de la Santa Creu.

La festa ens recorda que Santa Helena, la mare de l'emperador Constantí, va trobar a Jerusalem la creu on Jesús va ser executat. Aquest fet va tenir lloc l'any 320.

Com moltes relíquies la Creu on va morir Jesús va ser desitjada per molts poderosos i va córrer moltes aventures. Per exemple, el rei Cosroas de Pèrsia se la va portar al seu país, i anys després Heracli la va tornar a Jerusalem, a on encara hi és el dia d'avui.

Ah! I a altres llocs, perquè de la creu hi ha escampats alguns trossos: per exemple, aquí a Espanya, a Liébana (Cantabria) al Monestir de Sant Toribi hi ha un fragment


La creu, un instrument de tortura, no va ser adoptat com a símbol dels cristians de bon començament. Tothom la rebutjava, i tots la rebutgem, perquè parla de dolor i a cap persona li agrada patir.

Què simbolitza, doncs? Per què la tenim a la paret de casa o fins i tot la portem com un collaret?

La creu ens recorda que el sofriment no ha desaparegut, ens fa solidaris amb els que pateixen, ens fa créixer i madurar. Tots nosaltres convivim amb el patiment, d'una manera o d'altra. Pot ser conseqüència de la pèrdua d’algú que estimem, d'una malaltia, d'una tasca que hem de fer i no ens agrada... Tantes coses!! Però tot això que ens passa ens fa millorar com a persones.

Un petit conte ens explica bé aquest misteri.


Una vegada hi havia un parell d'ostres que vivien plegades. Un dia una es va queixar: li feia molt de mal la panxa. La seva companya en sentir-la plorar de dolor va dir:

"Quina sort la meva, que estic ben sana i res no em fa mal"

Però un cranc que hi passava li va respondre:

Que n'ets de bleda! No veus que la teva amiga porta a la panxa una perla i que tu estàs tota buida?"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues la teva