dilluns, 28 de setembre de 2015

CONTE SOBRE L'INDIVIDUALISME: LA DONA I LA CEBA

Hi havia una vegada una dona que sempre havia odiat als altres i un dia va morir.
El seu àngel de la guarda estava amoinat  perquè els dimonis ja l'havien llançat a un llac de foc en què esperaven totes les ànimes predestinades a l'infern. L'àngel remenava bones accions en la vida de la seva protegida fins que va recordar que un dia havia donat una ceba a un pobre.
I l'hi va dir a Déu.
Ell va respondre:
"Cerca aquesta ceba, digues-li que s'agafi a ella i, si així surt del llac, serà salvada."
L'àngel, va donar la ceba  a la dona i ella es va agafar amb totes les seves forces. I va començar a sortir a la superfície.
Tirava l'àngel amb delicadesa, no fos a trencar-se.
I la dona sortia, sortia.
Però llavors altres ànimes, que jeien al llac, es van agafar a la dona, i també sortien agafadea a ella. Però aquesta dona que no sabia estimar va pensar que la ceba no resistiria tant pes i va començar a picar de peus per alliberar-se d'aquella càrrega inoportuna.
I, en els seus esforços, la ceba es va trencar.
I la dona va ser condemnada.

Només cal una ceba per salvar el món sencer. Sempre que no la trenquem picant de peus per salvar-nos nosaltres solets.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues la teva